Katedral Bat

Gitarra astindu
eta ikusi kanturik baduen hor nonbait ezkutuan
behatzak bihurritu
ea norbaitek ahaztua duen akorde minorren bat

Eta min eman arte zure falta izan
ez da musa hoberik

Katedral bat egin hegalik gabe sortu ziren
abesti pusketekin
bertako beiratetik sartzen diren eguzki izpien
energiaz berrekin

Eta min eman arte zure falta izan
ez da musa hoberik
ikasitakoa desikasten ikasi
ahaztutakoa ahaztu eta aurrera egin

“Irakurtzea da bestela idaztea”
paperak aitortzen dit
“kantatu besterik ez nuen egin nahi”
erantzuten diot nik

Neure ahotsa bilatu, beti besteena entzun
loa kentzen didanari ekintzekin erantzun
lagunarteko uneak luzarazi
maitasuna egin maite dugunekin
carpe noctem!

Eta min eman arte zure falta izan
ez da musa hoberik
bihotzen artean parkour egitean erori
baina beti zutik erori

Gitarra laztandu barruan kanturik baduen…

Una Catedral

Agitar esta guitarra para ver si esconde alguna canción en su interior
retorcerme los dedos, a ver si alguien olvidó algún acorde menor
y echarte de menos hasta que duela, no existe mejor musa

levantar una catedral con pedazos de canciones que nacieron sin alas
y volver a intentarlo con la energía de los rayos de sol
que entran a través de sus vidrieras
y echarte de menos hasta que duela, no existe mejor musa
desaprender lo aprendido
olvidar lo olvidado
y tirar adelante

“leer es otra forma de escribir”, me confiesa el papel
“yo solo quería cantar”, le respondo yo

buscar mi propia voz escuchando siempre la de los demás
responder a base de acción a aquello que te roba el sueño
alargar las horas entre amigos
hacer el amor con quienes amamos
carpe noctem

y echarte de menos hasta que duela, no existe mejor musa
hacer parkour entre corazones y caer
pero siempre caer de pie

acariciar la guitarra para ver si contiene alguna canción en su interior